MÉS IMATGES AL facebook
http://www.facebook.com/pages/AVV-Barri-Sant-Marcell%C3%AD/375862669172992
Parlament de l'Associació de Veïnes i veïns en l'acte de presentació del llibre AL TALL Música per a un poble de Victor Mansanet

Bona nit a totes i a tots, gràcies per estar ací aquesta nit.
En primer lloc vull agrair la presència dels representants de grups polítics municipals; del grup Socialista Salvador Broseta, Félix Estrela i Vicent Sarria, de Compromís Consol Castillo i Pilar Soriano i d’Esquerra Unida Amadeu Sanchis. També dels representants de la Federació de Veïns de València Toni Plà i Asunción Busó, del president de la Muixeranga de València Josep Francesc Blai i de la presidenta de la nostra Associació de VV. Carmina Castelló. Gràcies també a Víctor Mansanet, autor del llibre biogràfic “Al Tall. Música per a un poble” per estar ací amb nosaltres. Ell és de Simat de la Valldigna. Estudià periodisme per la Complutense de Madrid, músic, escritor i, ara per ara, periodista en actiu. Mansanet ja publicà al 1995 un monogràfic sobre el Grup amb motiu del vinté aniversari, “Al Tall: vint anys”. El treball que hui es presenta és molt més ampli amb unes 200 pàgines. D’axiò ens parlarà després.
I, com no, gràcies a Vicent Torrent i a Manolo Miralles, fundadors d’Al Tall i fil conductor del grup durant 38 anys. Ells no necessiten cap presentació. Han editat prop de vint discos i algunes de les seues canços han esdevingut en himnes. Compten amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de França, Portugal, Itàlia, Alemanya i Mèxic. Fa anys reberen la “Creu de Sant Jordi” de la Generalitat Catalana. En 2003 el BLOC els concedí el “Premi Llibertats nacionals” alhora que la Federació d'Associacions de Veïns de València reconeixia el seu treball amb el corresponent guardó. Fa tres anys van rebre el Premi Dignitat de la Comissió per la Dignitat. El passat novembre Al Tall va rebre la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura (CVC) pels 38 anys de trajectòria com referent de la tradició musical popular valenciana.
Ferran Belda, director del diari Levante-EMV, va dir, no fa molt, en el lliurament del Premi Important a Al Tall, que “Verdi i les seues peces van jugar un paper fonamental en la unificació d'Itàlia, però les seues cançons operístiques -malgrat ser d'una bellesa excepcional- no aconsegueixen cobrir el calendari de celebracions nacionals italianes com Al Tall ha acabat completant el dels grans rituals valencianistes".
I es podria afegir, i per a cadascuna de les reivindicacions que anaven sorgint als nostres pobles i barris. Per si de cas algú no ho sap, Sant Marcel·lí no ha estat mai un poble. De fet les festes populars començaren a organitzar-se al 1977 i sempre han tingut alhora un caràcter festiu i reivindicatiu. En eixe context i en la segona edició celebrada en 1978 va actuar Al Tall al nostre barri, realitzant una actuació memorable, que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva.
Conforme el poble anàvem descobrint allò que ens mancava, com per exemple la llum, Al Tall, com si saber-ha que estàvem reivindicant al barri l'enllumenat va fer sonar per a l’ocasió la “Cançó de la llum” del seu primer disc “Cançó popular al País Valencià” (1976). O quan s’adonàrem que ens anaven a plenar d’autopistes El llit del Turia o que ens anaven a furtar El Saler, allí estava Al Tall amb “Del Saler” del disc “Deixeu que rode la roda” (1977). A eixos aplecs del Saler, els veïns de Sant Marcel·lí no faltàrem. Nosaltres volíem consolidar unes festes populars que havien sorgit l’any abans i Al Tall aparegué amb “Correga la vota” del disc “Posa vi, posa vi” (1978).
I quan en 1986 reivindicàvem des de l'Associació de Veïns el valencià a l'escola. Cosa que férem durant tres anys o cursos seguits, enfront de l'oposició de la direcció del col·legi, ahí estava Al Tall amb el “Tio Canya”. Ara, dels tres CEIPs públics del barri amb un total de quatre línies, tres d'elles són d'immersió lingüística. O quan s’adonàrem d’allò que ens estaven arrabassant, la terra, el País, allí estava Al Tall amb “Darrer diumenge d’Octubre”, o per defensar la dignitat com a poble, amb el “Cant dels maulets”.
De fet com ja hem escoltat en el breu àudio preparat per l'amic Carles Hdez., Al Tall ha estat la banda sonora del nostre barri. Al Tall ha estat sempre al nostre costat animant les nostres reivindicacions, en ocasions fins i tot davant de les nostres reivindicacions i sempre empenyent-nos. I encara què, ací al nostre barri, les vostres cançons tan sols hagen sonat en directe en aquell ja llunyà i mític setembre de 1978, perquè la mesquinesa del nostre Ajuntament -que ens ha negant sistemàticament qualsevol ajuda econòmica- no ha permès que vinguéreu en més ocasions, les vostres cançons han sonat en molts dels nostres actes.
Heu sabut recollir -pot ser sense saber-ho- les nostres lluites i esperances, els nostres anhels i utopies, doncs el vostre treball i la vostra obra han estat sempre presents en el nostre treball diari i ens han servit d'estímul i d’esperó per no defallir en la lluita per “Un barri millor i més nostre”, actualitzat anys després pel de “Més digne i habitable”. La nostra Associació de Veïnes i Veïns, si per alguna cosa s'ha caracteritzat és per tenir una visió àmplia i global de la societat. Més enllà de l'urbanisme i del nostre barri, per això hem estat presents als aplecs i manifestacions del 25 d’abril i 9 d’octubre, de la plaça de bous de València, a Castelló, Gandia, Alacant, Xàtiva, etc. Així com a les manifestacions antinuclears…
La llengua tampoc l’hem deixat mai de banda, fent cursos de Carles Salvador al nostre local, on moltes persones immigrants van tenir ocasió d'aprendre la nostra llengua. També vam programar, en aquells anys, teatre en valencià, xerrades i conferències sobre la llengua i la història del País Valencià. Durant aquest temps mai hem oblidat “Tio Canya”, que alguns com jo fins i tot li vam posar cara i el vam voler identificar amb el “Tio Tonet de Cases”, el meu avi llaurador que vivia en una alquería de l'Horta de València, molt prop de Paiporta i treballava les terres confrontants, quan vestit amb brusa i barret negres i faixa morellana, però ple de dignitat es dirigia al centre de la ciutat a visitar al notari, a la consulta del metge o al despatx de l'advocat. Que encertat va estar aquest tema d'Al Tall.
Un fet que connecta a Al Tall amb el nostre barri, és que Xema Senabre, que durant un temps va ser membre d’Al Tall, ha sigut un dels directors de la U.M.l’H. Altres membres d’Al Tall també van ser músics de la Unió. I sobretot que, al caliu d’aquella gent, van sorgir després al barri, diversos grups que han fet o fan música en valencià. Eixa sensibilitat per la música i per la música en valencià, ha fet que la biblioteca del nostre barri, especialitzada en música, compte amb una important col·lecció de música en valencià que inclou per supost a Al Tall, Alimara, Raimon, Ovidi Montllor, Lluís Miquel, Paco Muñoz, Óscar Britz, La Gossa Sorda, Red Roja, Tres Fan Ball i Sva-ters, entre altres.
Al Tall ha posat música i lletra a la lluita del nostre poble en les seues aspiracions socials, polítiques i nacionals. Tant és axí, que en el cas de moltes de les vostres cançons, la gent pensa que son tradicionals antigues i no d'un passat immediat. Les vostres cançons estan al sustrat del poble i són vostres, però són alhora de tots i totes, són el nostre patrimoni del que estem orgullosos i en el que ens reconeixem com a poble. La seua vigència es manifesta plena de sentit en els moments tan difícils que estem vivint, quan tornen els fantasmes de la dictadura que pensavem soterrats; l'atur, els desnonaments, la misèria i la corrupció. Potser que en el més recent treball vostre, “Vergonya cavallers vergonya” fins i tot us hajeu quedat curts, doncs des de 2009 fins a hui han passat moltes més coses. Sempre necessitarem l'esperit festiu i combatiu d'Al Tall i mai oblidarem el que ens heu deixat.
Doncs bé, encara què aquest acte siga la presentació del llibre biogràfic d'Al Tall, des de l'Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí volem que siga també un homenatge a Al Tall, per ser part de la banda sonora del nostre barri i perquè ens heu abrigallat amb la vostra obra i el vostre treball. I també, perquè no dir-ho, un homenatge a la interpretació, que de l’obra d'Al Tall, han fet les dones i homes que han passat per la nostra Associació de VV. des de la seua fundació, allà pel 1976, fins a hui.

Al Tall moltes gràcies. Moltes gràcies Al Tall.
Associació de Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí