FESTES POPULARS 2014

FESTES POPULARS 2014
FACEBOOK FESTES POPULARS 2014

Reivindicació i construcció del Centre Cultural Rambleta en imatges

viernes, 29 de febrero de 2008

EL 29 DE MARÇ CIRCULARÀ PER ÚLTIMA VEGADA EL TREN PEL NOSTRE BARRI


Una hora més tard d'allò previst, la reunió estava convocada a les 11 del matí i s'ha iniciat passades les 12 del migdia, Alfonso Grau, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de València i regidor de Grans Projectes Urbans, ha rebut a una representació de les juntes directives de les associacions de veïns de Sant Marcel·lí i Camí Reial.

Sobre el primer punt de l'orde del dia, la cota a què es realitzarà la rotonda que se situarà entre els carrers de Sant Pius X i Ciutat de l'Aprenent, el regidor ha avançat que no superarà un desnivell del 5% situant-se entre el 4 i el 5 %, per la qual cosa no suposarà cap barrera arquitectònica per a persones amb mobilitat reduïda.

Respecte del projecte d'Urbanització en Superfície, este es troba en una fase prou avançada de redacció i els punts de major conflictivitat estan pràcticament resolts. Seguint les reivindicacions veïnals es farà un disseny del bulevard Pintor Remigio Soler molt semblant al bulevard sud, és a dir una mitjana reduïda i àmplies voreres arborades. Este vial o nou accés a la V30 es farà per damunt dels túnels i el vial o carretera actual es desmuntarà. Així mateix es realitzarà un pont sobre la plataforma ferroviària per a tancar el corredor comarcal sud i permetre l'accés al Tanatori i a l'Ampliació del Cementeri. També es realitzarà una altra rotonda entre el final del carrer Sant Vicent màrtir i el carrer Soto Micó.

Segons se'ns ha comunicat el projecte d'Urbanització en superfície podria estar preparat en un o dos mesos. D'altra banda assenyalar que durant la reunió, l'Associació de V. i V. de Sant Marcel·lí, ha fet entrega a Alfonso Grau d'un dossier amb la Proposta de reubicació dels actuals Horts d'Oci en el Parc Sud que sorgirà amb la reordenació de les infraestructures ferroviàries i dels vials de la zona. La proposta ha sigut acollida amb interés pel regidor, adquirint el compromís d'integrar-la en el projecte d'Urbanització en Superfície.

A instàncies de del Sr. Grau, també ha estat present en la reunió José Salvador Martínez Císcar, director general de la societat València Parc Central Alta Velocitat 2003 S. A., en la qual estan presents l'administració central, l'autonòmica i la municipal. A l'eixida, Martínez Císcar, ens ha convocat a una reunió per al dia 9 d'abril en la seu de la societat València Parc Central, per a tractar de coordinar totes aquelles problemàtiques que es presenten durant els dos anys de termini de les obres. Finalment, ens ha assegurat que el dia 29 de març serà el DI.P.U.T. (dia que passarà l'últim tren pel talús actual).

Vicent Soler i Alba
AVV Sant Marcel·lí

PROPOSTA d'HORTS d'OCI EN EL BARRI DE SANT MARCEL·LÍ


Descripció de la situació

El Barri de Sant Marcel·lí (Sant Marcel.li), es va crear al sud de la ciutat de València enmig de l'Horta del barri de la Creu Coberta, que al seu torn formava part d'un territori més ampli denominat Horta de Patraix o de Favara. Va ser promogut l'any 1949 i fundat l'any 1954, pel llavors arquebisbe de València, monsenyor Marcelino Olaechea, que va impulsar la creació d'este barri per a procurar vivendes a persones sense llar. El primer bloc de vivendes es va habitar a l'abril de 1954.
Després de la riuada que va assolar València els dies 13 i 14 d'octubre de 1957, l'entorn del barri va patir profunds canvis quant a la permeabilitat de comunicació amb els barris de La Torre, amb l'incipient de Camí Reial i inclús amb poblacions de l'Horta Sud com Benetússer, Alfafar, Sedaví, Paiporta, etc., i açò a causa de l'execució de l'anomenada solució sud o Pla Sud, que es va desenvolupar en la dècada dels seixanta a fi d'evitar noves avingudes del riu Túria.
La construcció del Nou Llit, de la V30, i dels nous ponts i vials d'accés a ella, així com la posterior construcció d'infraestructures ferroviàries, amb talusos inclosos, va suposar un canvi radical, una catarsi, que va deixar al barri completament aïllat tant dels barris i poblacions esmentades en el paràgraf anterior com de l'Horta, l'espai físic i natural que havia sigut triat com a lloc per a la seua ubicació. Ara la barriada quedava aïllada al nord pel llit de la Rambleta de l'Horta de Favara, a l'est i al sud per plataformes ferroviàries i, finalment, a l'oest pel Cementeri General de València. Es constata amb això que la situació en què va quedar no era gens envejable.
Des de l'adveniment dels ajuntaments democràtics, el barri ha anat millorant progressivament, no sense un gran esforç i lluita reivindicativa per part de l'Associació de Veïnes i Veïns, canviant gradualment la seua imatge de barri perifèric o suburbi, gaudint, en el moment present, d'un nivell notable d'equipaments públics que fan que viure en Sant Marcel·lí siga agradable. Al seu torn, el barri Sant Marcel·lí, que compta en l'actualitat amb una població de més de 11.000 habitants i amb uns límits clarament definits dins de la ciutat de València, ha millorat també la seua permeabilitat de comunicació pel nord, és a dir amb el barri de La Creu Coberta, amb la construcció del Bulevard Sud. També millorarà, amb l'execució dels nous accessos ferroviaris de l'AVE, la seua comunicació pel sud i més concretament amb el barri de Camí Reial.
Però el que s'ha exposat anteriorment, és a dir la construcció del barri Sant Marcel·lí a costa de terres de la fèrtil Horta de València, així com de les alqueries de Dels Balcons, de Massó, Ca'l Tito, etc. i la realització de la Solució Sud amb la partició de l'horta a un costat i a l'altre del Nou Llit, amb la nova plataforma ferroviària, amb els nous ponts i vials van suposar el trossejament de l'horta i, en alguns casos, l'aparició de xicotetes parcel·les incultes que en gran part van ser expropiades per a destinar-les a servituds tant ferroviàries com de carreteres, per la qual cosa van deixar de cultivar-se. Però en altres casos, que van romandre en mans privades, resultaven poc rendibles a nivell productiu i econòmicament inviables, per la qual cosa a poc a poc va ser abandonat el seu cultiu.
A finals dels setanta, principis dels huitanta, alguns veïns del barri Sant Marcel·lí, majoritàriament jubilats, van ocupar gradualment els marges de servitud de les vies del tren i de la carretera que connecta Sant Vicent Màrtir amb la V30, o en altres casos parcel·les que pertanyen a algun propietari que permet els cultius.
Durant tot este temps estos veïns, una miqueta més de la trenta, han utilitzat estos xicotets terrenys, de menys de 50 metres quadrats, on abunden les creïlles, alls, bledes, encisams, faves o tomaques, com a entreteniment i ocupació lúdica, en cap cas amb fins lucratius, per què els productes hortícoles cultivats han sigut per a ús familiar o inclús per a regalar-los a amics i/o familiars.
Ara, amb motiu dels treballs programats per l'ADIF, que formen part de l'anomenat Nuc Sud, on totes les línies es trobaran abans de dirigir-se cap a cada un dels túnels, este sòl ho ocuparà el túnel de l'AVE (que ha de reunir els trens d'alta velocitat), els de rodalia i els de mercaderies; estos xicotets horts d'oci estan, si ningú ho remeia, en un tràngol de desaparéixer.

Proposta

Des de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí creiem que estes obres no poden ser, una “amenaça” que faça desaparéixer estos xicotets Horts d'Oci que estan actualment en producció encara que sense ànim de lucre, i que gràcies a això mantenen en activitat a un nombrós i significatiu col·lectiu format per prop de quaranta cultivadors d'estes xicotetes parcel·les, majoritàriament jubilats. Pensem que el planejament i disseny urbanístic en superfície de l'àrea de l'anomenat Nuc Sud ha de ser una “oportunitat” que permeta la reubicació, si no de totes si almenys d'una part significativa dels Horts d'Oci, en l'anomnat Parc Sud, situant-les en les projectades “praderies” dissenyades per a ocultar o minimitzar l'impacte visual del fals túnel d'inici del soterrament de la plataforma ferroviària. De no poder-se situar en esta àrea per problemes d'índole tècnica, plantejem que s'ubiquen en qualsevol altre punt del Parc Sud, i això, a més, per què la zona quedarà prou coberta en quant a dotació de zones verdes quan s'execute la totalitat del Parc de la Rambleta.
Junt amb la present proposta adjuntem un dossier que inclou diferents iniciatives realitzades en distints municipis relatives a projectes d'Horts d'Oci, legislació respecte d'això, així com notes de premsa sobre esta temàtica, a fi de donar a conéixer a l'Ajuntament de València algunes de les, cada vegada més nombroses, iniciatives a este respecte. València està cada vegada més al capdavant d'Europa en molts aspectes, per la qual cosa en cas d'acollir esta proposta també ho estaria en els apartats agrícola, social, ecològic, d'educació mediambiental, etc. A més a més, mantenint ni que siga amb caràcter relíctic estos Horts d'Oci, s'oferiria a les generacions futures una xicoteta mostra d'allò que va ser en el passat l'Horta de València en la zona.
València, 28 de febrer del 2008
ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ

lunes, 11 de febrero de 2008

EL BARRI I LES OBRES DE L' AVE



A l'altura del Tanatori s'uniran dos plataformes ferroviàries: una, amb tres vies, dos per a l'AVE i una per a mercaderies, vindrà des del viaducte actualment en construcció en el Nou Llit del Túria (V30), i l'altra plataforma, amb dos vies, de rodalia arribarà des de Sant Isidre o Vara de Quart procedent de Buñol-Utiel. En este punt del Tanatori, assenyalat anteriorment, les vies de l'AVE se situaran a l'esquerra segons s'entra a la ciutat, és a dir, a la part del barri Sant Marcel·lí. La via de mercaderies serà la que quedarà més al sud, és a dir, a la part del barri de Sant Vicent-Camí Reial. Tot just al mig, és a dir entre la via de mercaderies i les dos vies d'AVE, se situaran les dos vies de rodalia procedents d'Utiel. Cal assenyalar que cada grup de vies tindrà, a partir del carrer Pius IX i del CEIP Ramiro Jover, un túnel diferent i separat; un per a les dos vies de l'AVE, un altre per a les dos vies de Rodalia i un tercer per a la via de Mercaderies. Este últim túnel es dirigirà, directament sense entrar a la ciutat, a l'estació de Font de Sant Lluís.
Insistim, una vegada més, que tots els treballs d'este tram d'obres de l'AVE es faran a “cel obert”, és a dir, sense utilitzar tuneladora, talp o perforadora, traient tota la terra, per a posteriorment fer la fonamentació dels túnels, a la nostra vista, amb el consegüent problema de l'interminable pas de camions bolquets, excavadores i qualsevol classe de maquinàries necessàries per a l'obra, així com les corresponents molèsties de sorolls i pols, entre altres.
Per a donar-vos alguna idea de “la magnitud” d'este Tram de les Obres de l'AVE que es realitzarà en el nostre barri assenyalarem algunes dades, la major part dels quals “encara” no són coneguts pels MMCC:
El cost total de l'Obra d'este tram esta xifrat en 78 milions d'euros. La longitud total dels distints túnels a realitzar en el nostre barri serà de 3.946 m. Hi haurà 1.963 m. de murs. En total de terres a excavar per a fer els túnels serà de 895.000 m3. Els moviments de terres entre terraplens i farciments seran de 685.000 m3. S'utilitzaràn 260.000 m3 de formigó.Seran necessàries 23.000 Tm de ferro.Entre el Cementeri i el carrer Pius IX, és a dir, en la zona del camp de futbol del Sant Marcel·lí i del CEIP Ramiro Jover, es col·locaran, gràcies a l'al·legació que en el seu dia va fer l'Associació de Veïnes i Veïns del barri, pantalles fonoabsorbents antisoroll. Les obres tenen un termini de dos anys per a la seua execució.
També s'ubicarà una Planta de Formigó i l'Oficina de l'Obra, en un lloc per determinar, possiblement no molt lluny del nostre barri. Passades les festes de Falles i Pasqua, sempre que estiga acabada l'estació intermodal de Sant Isidre-Vara-Vara de Quart, cal estar atents que deixen de passar els trens, eixa serà el senyal que l'inici d'obres està prop. Per a més informació, podeu passar tots els dilluns a partir de les 7,30 de la vesprada pels locals de l'Asoc. de Veïnes i Veïns carrer Arquebisbe Olaechea 41 baix.
Com sempre l'Associació de Veïnes i Veïns del barri i la nostra web en l'avantguarda de la informació sobre el que succeïx o succeirà en el nostre barri.
Autor i Fotos: VICENT SOLER -AVSM-Portaveu de l'Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel.lí