FESTES POPULARS 2014

FESTES POPULARS 2014
FACEBOOK FESTES POPULARS 2014

Reivindicació i construcció del Centre Cultural Rambleta en imatges

martes, 29 de enero de 2013


Real Decreto-Ley 16/2012, supone la exclusión de cientos de miles de personas del derecho a recibir atención sanitaria y el repago de medicamentos y de ciertas prestaciones sanitarias.
El modelo anterior era universal, es decir, el acceso a la sanidad estaba garantizado a toda la población sin excepciones. Ahora, sólo las personas "aseguradas" podrán tener garantizado el acceso a algunas prestaciones "básicas".


Para qué sirve un grupo de acompañamiento:
Los grupos de acompañamiento son una de las herramientas que desde YO SÍ. Sanidad Universal proponemos para tirar el Real Decreto y construir entre todos una sanidad universal. En términos concretos, sirven para alguna de las siguientes cosas (idealmente, para todas ellas):
 Para acompañar a las personas que el 1 de septiembre de 2012 se quedaron sin tarjeta sanitaria y conseguir que sigan accediendo a la red sanitaria normalizada 
 Para promover la desobediencia al RD en los centros de salud, ambulatorios y hospitales de su zona, probar diferentes estrategias y descubrir otras nuevas que compartir con los demás.
 Para analizar localmente la situación: es decir, para: conocer cómo está afectando a las personas el Real Decreto en los diferentes barrios, cuál está siendo la reacción del personal sanitario y de los usuarios y las usuarias con y sin tarjeta en los diferentes lugares, cómo se está extendiendo la desobediencia, etc.
 Para ir creando un tejido social ciudadano por la sanidad universal, coordinándose con otros 
grupos de acompañamiento, creando foros y espacios para compartir experiencias y buscar 
soluciones.













LAS PROVINCIAS
VALENCIA

Ninguna empresa se interesa por la 

gestión del polideportivo la Rambleta


El Ayuntamiento negocia con una federación deportiva la cesión de la instalación cerrada desde junio en el barrio de San Marcelino 

29.01.13 - 01:37 -

El Ayuntamiento negocia con una federación deportiva la cesión de la instalación cerrada desde junio en el barrio de San Marcelino 

29.01.13 - 01:37 -

En estos años de recrudecimiento de la crisis, cada vez que las administraciones convocan un concurso público, son decenas o cientos las empresas que se presentan, pero este no ha sido el caso del polideportivo de la Rambleta. El Ayuntamiento de Valencia sacó a licitación por vía urgente el concurso para gestionar el centro deportivo del barrio de San Marcelino y ha quedado desierto.
Ninguna empresa se ha interesado por el pliego de condiciones municipal, que proponía gestionar el polideportivo durante 25 años y con un canon del 1%, que quedaría exento de pago los dos primeros años, para que la empresa adjudicataria pudiera hacer frente a los gastos de la inversión inicial.
Quizá uno de los motivos que haya frenado el interés, además de por la consabida crisis, es que la concesión exigía una inversión que rondaba los 354.000 euros, parte para reponer maquinaria deportiva -previendo como peor de los escenarios que en la instalación no quedara dentro ninguna- y parte para sufragar unas obras de reforma para hacer la puesta a punto del centro.
Y es que los técnicos municipales valoraron en un informe la necesidad de hacer unas reformas por valor de 155.000 euros para acometer obras en el vestíbulo, en los aseos, la mayoría de vestuarios, en salas de actividades y en la piscina.
Figuraban aspectos como la sustitución de la deshumectadora de la piscina (38.000 euros); la reparación de grietas (2.800 euros); el acuchillado y barnizado de la madera de la pista polideportiva exterior (11.000 euros) o sustitución de pavimentos en salas de actividades.
El plazo para presentar ofertas terminó el jueves y no se ha presentado ninguna candidatura. El concejal de Deportes, Cristóbal Grau, confirma este dato y añade que dejarán «pasar unos días para revisar los registros».
Siguientes opciones
Una vez agotada esta opción, siguiendo la vía administrativa, «haremos un procedimiento de negociación sin publicidad. Consultaremos con varias empresas para ver si quieren llevar adelante el proyecto», indica el concejal de Deportes.
Cristóbal Grau detalla que agotarán esta vía los próximos días, pero consciente de que es una opción que puede quedarse sin candidatos, admite que ya están barajando una tercera posibilidad que pasa por descartar la concesión a 25 años y optar por una alternativa conveniada con una federación deportiva de ámbito autonómico.
Para Grau esto es lo más viable, una fórmula que no es nueva, ya que tal como detalla, las instalaciones de la Petxina las lleva la Federación de Natación; la instalación del Cabanyal, en la calle Doctor Lluch, las gestiona la Federación de Tenis y el Valencia Club Halterofialia está en el pabellón multiusos de la calle Islas Canarias.
Esta alternativa está avanzada, ya que el concejal lo que pretende es que se abra la instalación al uso vecinal lo antes posible. Y, de hecho, la federación con la que negocia tiene que realizar en breve una asamblea para tratar el tema.
Como en este caso no se impulsaría el acuerdo por vía de concurso, sino con un convenio, las condiciones lógicamente no serían las mismas. Ya no se hablaría de una concesión a 25 años, se trataría de una cesión por tiempo limitado, que podrían fijarse en dos o cuatro años. Además, si sale adelante el convenio entre la Fundación Deportiva Municipal y la federación, habría que pactar qué partes de las reformas son indispensables realizar de forma inmediata y cuáles no o cuestiones como determinar qué mejoras de obras o equipamiento podría asumir la federación y cuáles impulsaría el Ayuntamiento.
En cuanto a los 25 empleados de la anterior empresa que gestionaba la instalación y que se quedaron sin trabajo, cabe destacar que el concejal asegura que mantienen el compromiso de que los debe asumir la entidad que entre en la Rambleta. En cuanto a plazos de reapertura, no quieren marcar fecha para esperar a que cuaje el proyecto

viernes, 25 de enero de 2013


MÉS IMATGES AL facebook
http://www.facebook.com/pages/AVV-Barri-Sant-Marcell%C3%AD/375862669172992
Parlament de l'Associació de Veïnes i veïns en l'acte de presentació del llibre AL TALL Música per a un poble de Victor Mansanet

Bona nit a totes i a tots, gràcies per estar ací aquesta nit.
En primer lloc vull agrair la presència dels representants de grups polítics municipals; del grup Socialista Salvador Broseta, Félix Estrela i Vicent Sarria, de Compromís Consol Castillo i Pilar Soriano i d’Esquerra Unida Amadeu Sanchis. També dels representants de la Federació de Veïns de València Toni Plà i Asunción Busó, del president de la Muixeranga de València Josep Francesc Blai i de la presidenta de la nostra Associació de VV. Carmina Castelló. Gràcies també a Víctor Mansanet, autor del llibre biogràfic “Al Tall. Música per a un poble” per estar ací amb nosaltres. Ell és de Simat de la Valldigna. Estudià periodisme per la Complutense de Madrid, músic, escritor i, ara per ara, periodista en actiu. Mansanet ja publicà al 1995 un monogràfic sobre el Grup amb motiu del vinté aniversari, “Al Tall: vint anys”. El treball que hui es presenta és molt més ampli amb unes 200 pàgines. D’axiò ens parlarà després.
I, com no, gràcies a Vicent Torrent i a Manolo Miralles, fundadors d’Al Tall i fil conductor del grup durant 38 anys. Ells no necessiten cap presentació. Han editat prop de vint discos i algunes de les seues canços han esdevingut en himnes. Compten amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de França, Portugal, Itàlia, Alemanya i Mèxic. Fa anys reberen la “Creu de Sant Jordi” de la Generalitat Catalana. En 2003 el BLOC els concedí el “Premi Llibertats nacionals” alhora que la Federació d'Associacions de Veïns de València reconeixia el seu treball amb el corresponent guardó. Fa tres anys van rebre el Premi Dignitat de la Comissió per la Dignitat. El passat novembre Al Tall va rebre la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura (CVC) pels 38 anys de trajectòria com referent de la tradició musical popular valenciana.
Ferran Belda, director del diari Levante-EMV, va dir, no fa molt, en el lliurament del Premi Important a Al Tall, que “Verdi i les seues peces van jugar un paper fonamental en la unificació d'Itàlia, però les seues cançons operístiques -malgrat ser d'una bellesa excepcional- no aconsegueixen cobrir el calendari de celebracions nacionals italianes com Al Tall ha acabat completant el dels grans rituals valencianistes".
I es podria afegir, i per a cadascuna de les reivindicacions que anaven sorgint als nostres pobles i barris. Per si de cas algú no ho sap, Sant Marcel·lí no ha estat mai un poble. De fet les festes populars començaren a organitzar-se al 1977 i sempre han tingut alhora un caràcter festiu i reivindicatiu. En eixe context i en la segona edició celebrada en 1978 va actuar Al Tall al nostre barri, realitzant una actuació memorable, que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva.
Conforme el poble anàvem descobrint allò que ens mancava, com per exemple la llum, Al Tall, com si saber-ha que estàvem reivindicant al barri l'enllumenat va fer sonar per a l’ocasió la “Cançó de la llum” del seu primer disc “Cançó popular al País Valencià” (1976). O quan s’adonàrem que ens anaven a plenar d’autopistes El llit del Turia o que ens anaven a furtar El Saler, allí estava Al Tall amb “Del Saler” del disc “Deixeu que rode la roda” (1977). A eixos aplecs del Saler, els veïns de Sant Marcel·lí no faltàrem. Nosaltres volíem consolidar unes festes populars que havien sorgit l’any abans i Al Tall aparegué amb “Correga la vota” del disc “Posa vi, posa vi” (1978).
I quan en 1986 reivindicàvem des de l'Associació de Veïns el valencià a l'escola. Cosa que férem durant tres anys o cursos seguits, enfront de l'oposició de la direcció del col·legi, ahí estava Al Tall amb el “Tio Canya”. Ara, dels tres CEIPs públics del barri amb un total de quatre línies, tres d'elles són d'immersió lingüística. O quan s’adonàrem d’allò que ens estaven arrabassant, la terra, el País, allí estava Al Tall amb “Darrer diumenge d’Octubre”, o per defensar la dignitat com a poble, amb el “Cant dels maulets”.
De fet com ja hem escoltat en el breu àudio preparat per l'amic Carles Hdez., Al Tall ha estat la banda sonora del nostre barri. Al Tall ha estat sempre al nostre costat animant les nostres reivindicacions, en ocasions fins i tot davant de les nostres reivindicacions i sempre empenyent-nos. I encara què, ací al nostre barri, les vostres cançons tan sols hagen sonat en directe en aquell ja llunyà i mític setembre de 1978, perquè la mesquinesa del nostre Ajuntament -que ens ha negant sistemàticament qualsevol ajuda econòmica- no ha permès que vinguéreu en més ocasions, les vostres cançons han sonat en molts dels nostres actes.
Heu sabut recollir -pot ser sense saber-ho- les nostres lluites i esperances, els nostres anhels i utopies, doncs el vostre treball i la vostra obra han estat sempre presents en el nostre treball diari i ens han servit d'estímul i d’esperó per no defallir en la lluita per “Un barri millor i més nostre”, actualitzat anys després pel de “Més digne i habitable”. La nostra Associació de Veïnes i Veïns, si per alguna cosa s'ha caracteritzat és per tenir una visió àmplia i global de la societat. Més enllà de l'urbanisme i del nostre barri, per això hem estat presents als aplecs i manifestacions del 25 d’abril i 9 d’octubre, de la plaça de bous de València, a Castelló, Gandia, Alacant, Xàtiva, etc. Així com a les manifestacions antinuclears…
La llengua tampoc l’hem deixat mai de banda, fent cursos de Carles Salvador al nostre local, on moltes persones immigrants van tenir ocasió d'aprendre la nostra llengua. També vam programar, en aquells anys, teatre en valencià, xerrades i conferències sobre la llengua i la història del País Valencià. Durant aquest temps mai hem oblidat “Tio Canya”, que alguns com jo fins i tot li vam posar cara i el vam voler identificar amb el “Tio Tonet de Cases”, el meu avi llaurador que vivia en una alquería de l'Horta de València, molt prop de Paiporta i treballava les terres confrontants, quan vestit amb brusa i barret negres i faixa morellana, però ple de dignitat es dirigia al centre de la ciutat a visitar al notari, a la consulta del metge o al despatx de l'advocat. Que encertat va estar aquest tema d'Al Tall.
Un fet que connecta a Al Tall amb el nostre barri, és que Xema Senabre, que durant un temps va ser membre d’Al Tall, ha sigut un dels directors de la U.M.l’H. Altres membres d’Al Tall també van ser músics de la Unió. I sobretot que, al caliu d’aquella gent, van sorgir després al barri, diversos grups que han fet o fan música en valencià. Eixa sensibilitat per la música i per la música en valencià, ha fet que la biblioteca del nostre barri, especialitzada en música, compte amb una important col·lecció de música en valencià que inclou per supost a Al Tall, Alimara, Raimon, Ovidi Montllor, Lluís Miquel, Paco Muñoz, Óscar Britz, La Gossa Sorda, Red Roja, Tres Fan Ball i Sva-ters, entre altres.
Al Tall ha posat música i lletra a la lluita del nostre poble en les seues aspiracions socials, polítiques i nacionals. Tant és axí, que en el cas de moltes de les vostres cançons, la gent pensa que son tradicionals antigues i no d'un passat immediat. Les vostres cançons estan al sustrat del poble i són vostres, però són alhora de tots i totes, són el nostre patrimoni del que estem orgullosos i en el que ens reconeixem com a poble. La seua vigència es manifesta plena de sentit en els moments tan difícils que estem vivint, quan tornen els fantasmes de la dictadura que pensavem soterrats; l'atur, els desnonaments, la misèria i la corrupció. Potser que en el més recent treball vostre, “Vergonya cavallers vergonya” fins i tot us hajeu quedat curts, doncs des de 2009 fins a hui han passat moltes més coses. Sempre necessitarem l'esperit festiu i combatiu d'Al Tall i mai oblidarem el que ens heu deixat.
Doncs bé, encara què aquest acte siga la presentació del llibre biogràfic d'Al Tall, des de l'Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí volem que siga també un homenatge a Al Tall, per ser part de la banda sonora del nostre barri i perquè ens heu abrigallat amb la vostra obra i el vostre treball. I també, perquè no dir-ho, un homenatge a la interpretació, que de l’obra d'Al Tall, han fet les dones i homes que han passat per la nostra Associació de VV. des de la seua fundació, allà pel 1976, fins a hui.

Al Tall moltes gràcies. Moltes gràcies Al Tall.
Associació de Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí

El barrio de San Marcelino rinde tributo a Al Tall en la presentación del libro sobre el grupo de Mansanet

Los vecinos del barrio de San Marcelino realizaron un cálido homenaje al popular grupo valenciano de música folk Al Tall en un acto que organizó la Asociación de Vecinos de San Marcelino en la tarde del pasado jueves. Al son de la ¨dolçaina y el tabal¨ fueron recibidos en plena calle los representantes del grupo Vicent Torrent y Manolo Miralles además de con algunas figuras de la Muixeranga de València.
Los dos componentes de Al Talla recibieron los pañuelos de la Muixeranga de València/aavv san marcelino
Los dos componentes de Al Talla recibieron los pañuelos de la Muixeranga de València/aavv san marcelino
Ya en el local social, llenó en su totalidad, el veterano militante de la entidad vecinal Vicent Soler, pronunció un breve parlamento en el que destacó que ¨Al Tall con su compromiso cívico ha puesto música y letra a la lucha del pueblo valenciano en sus aspiraciones sociales, políticas y nacionales. Las canciones de Al Tall están en el sustrato del pueblo valenciano y son de Al Tall, pero son a la vez de todos, forman parte de nuestro patrimonio del que estamos orgullosos y en el que nos reconocemos como pueblo¨.
Soler resaltó que el primer director de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí, Xema Senabre, fue miembro de Al Tall durante varios años, así como que varios músicos, que en su día pasaron por Al Tall, fueron  músicos de la U.M.L’H. de Sant Marcel·lí. De esa relación han surgido en el barrio varios grupos de música en valenciano.
Manssanet, el autor del libro; los dos componentes de Al Talla y el dirigente vecinal, Vicent Soler/aavv san marcelino
Manssanet, el autor del libro; los dos componentes de Al Talla y el dirigente vecinal, Vicent Soler/aavv san marcelino
Víctor Mansanet, autor del libro biográfico “Al Tall. Música per a un poble”, tomó la palabra al terminar Soler. El escritor destacó que ¨en mi libro se expone la recuperación de la música tradicional valenciana, que mediante un trabajo de arqueología ha realizado el grupo musical, así como su adecuación a los tiempos actuales; último cuarto del siglo XX y primera década del siglo XXl.
Por otra parte indicó que en su libro ¨también se explica la interrelación de la música de Al Tall con otras músicas, no solo de las regiones limítrofes, sino de una área mucho más amplia denominada música mediterránea.
Torrent y Miralles agradecen el gesto de los vecinos
Finalmente tomaron la palabra los músicos de Al Tall Vicent Torrent y Manolo Miralles, quienes después de hablar del trabajo que han intentado realizar durante estos casi 40 años, agradecieron el cálido homenaje que estaban recibiendo, sobre todo por venir de donde venía, de la base, de los vecinos, del pueblo. Largos y prolongados aplausos se produjeron después de cada uno de los parlamentos.
Seguidamente se visionó un breve documental de la historia del grupo, tras el cual, el presidente de la Muixeranga de València, Josep F. Blai y el mestre de Colla, impusieron a los músicos el “mocador” que les acredita como “muxeranguers d’honor” de la Muixeranga de València.
El acto finalizó como había empezado, en la calle, a los sones de la “dolçaina i el tabal” donde la Muixeranga de València realizó varias figuras haciendo de base de la torre Vicent Torrent y Manolo Miralles.
Al acto asistieron representantes de los grupos municipales del consistorio valenciano, por el grupo socialista Salvador Broseta, Félix Estrela y Vicent Sarria; por Compromís Consol Castillo i por Esquerra Unida Amadeu Sanchis. De la Federación de Asociaciones de Vecinos de Valencia asistieron, Toni Plá i Asunción Busó, y el presidente de la Muixeranga de València, Josep Francesc Blai,
VLC Ciudad/Redacción

martes, 15 de enero de 2013



Rebeca, de 20 anys, va ser atropellada diumenge a la vesprada al carrer Sant Vicent, a l'altura de l'estació de l'AVE Joaquín Sorolla. Ella és l'última víctima innocent per accident de trànsit a la ciutat.
Concentració en senyal de dol i indignació el divendres 18 de gener a les 18:30 hores


Rebeca, de 20 años, fue atropellada el domingo por la tarde en la Calle San Vicente, a la altura de la estación del AVE Joaquín Sorolla. Ella es la última víctima inocente por accidente de tráfico en la ciudad. 
Concentración en señal de duelo e indignación el viernes 18 de enero a las 18:30 horas

domingo, 13 de enero de 2013



Ja han publicat al BOP l'anunci per a la nova contractació del Poliesportiu Rambleta.
Des de la publicació el dia 9.01.2013 hi ha quinze dies per a presentar les propostes.
El 24 de gener és el fi del termini.




Clica la imatge

miércoles, 9 de enero de 2013

24 de gener 2013 AL TALL PER SEMPRE




Un amic de les nostres festes populars, Jose Jorques de MOIXENT, que va formar part de la selecció d'exhibició de pilota valenciana de les Olimpiades de Barcelona 92 i que ha jugat junt a Genovés I, Pigat II i Boro als carrers del barri Sant Marcel·lí, triomfa -fent una partida magistral i amb un espectacular resultat (50-15), en les finales del individual de frontó de pilota valenciana i es proclama campió autonòmic de frontó individual en la localitat de la Ribera Baixa d'Almussafes. 

Monitor de l'Escola de Pilota de Moixent, Jose és una persona senzilla i afable, i forma part d'una família de pilotaris moixentins. El seu pare i els seus oncles ja ho van ser i el seu fill Pau, segueix els seus passos. En la foto adjunta podem vore (el dia 16-09-2012 al carrer Josep Noguera) a les tres generacions de pilotaris de la família Jorques; iaio, fill i nét al finalitzar la partida d'exhibició celebrada en les festes populars 2012. ENHORABONA.