El paisatge urbà del carrer Sant Vicent Màrtir que hem conegut des de 1954, any en què es va crear el nostre barri, fins al dia de hui, ha anat canviant gradualment fins que l'execució del bulevard sud, infraestructura que va suposar la demolició de gran part del Barri Nou de la Creu Coberta, a més de la desaparició del carrer Pedrapiquers Llobet, autors de la reposició del templet i la creu de la Creu Coberta als anys quaranta, i de part dels carrers Behring i Edison, ho va canviar profundament.
Ara de nou, sense pressa però sense pausa, van desapareixent les edificacions que van quedar d'eixa última intervenció urbanística. El P.A.I. Sant Marcel·lí-Est acabarà definitivament amb tots els edificis de dos o com a màxim tres plantes, ubicats en esta zona del barri. I, no és que els edificis siguen molt antics o de gran valor arquitectònic, per què, llevat d'excepcions, la majoria van ser construïts en el segle XX. Però això si, representen, en gran part dels casos, una etapa de prosperitat i ascens social dels llauradors de l'Horta de la Creu Coberta, una professió ja desapareguda i liquidada com en breu ho serà un paisatge urbà que la nostra retina té emmagatzemada en la nostra memòria, un fet que encara que inevitable no tenim més remei que lamentar. Volem donar des d'ací un emocionat record als nostres hortolans, i un últim adéu a les seues vivendes que ja tenen prop d'elles la picola. Uns hòmens que potser en un altre lloc de la terra serien portats en andes, i ací són ja tan sols peces de museu.
Vicent Soler/Associació de Veïnes i Veïns barri San Marcel·lí
Ara de nou, sense pressa però sense pausa, van desapareixent les edificacions que van quedar d'eixa última intervenció urbanística. El P.A.I. Sant Marcel·lí-Est acabarà definitivament amb tots els edificis de dos o com a màxim tres plantes, ubicats en esta zona del barri. I, no és que els edificis siguen molt antics o de gran valor arquitectònic, per què, llevat d'excepcions, la majoria van ser construïts en el segle XX. Però això si, representen, en gran part dels casos, una etapa de prosperitat i ascens social dels llauradors de l'Horta de la Creu Coberta, una professió ja desapareguda i liquidada com en breu ho serà un paisatge urbà que la nostra retina té emmagatzemada en la nostra memòria, un fet que encara que inevitable no tenim més remei que lamentar. Volem donar des d'ací un emocionat record als nostres hortolans, i un últim adéu a les seues vivendes que ja tenen prop d'elles la picola. Uns hòmens que potser en un altre lloc de la terra serien portats en andes, i ací són ja tan sols peces de museu.
Vicent Soler/Associació de Veïnes i Veïns barri San Marcel·lí
Fotos; V. Soler
El paisaje urbano de la calle San Vicente Mártir que hemos venido conociendo desde 1954, año en que se creó nuestro barrio, hasta hoy, ha ido cambiando paulatinamente hasta que la ejecución del bulevar sur, infraestructura que supuso la demolición de gran parte del Barri Nou de la Creu Coberta, además de la desaparición de la calle Canteros Llobet, autores de la reposición del templete y la cruz de la Creu Coberta, y de parte de la calles Behring y Edison, lo cambió profundamente.
Ahora de nuevo sin prisa pero sin pausa van desapareciendo las edificaciones que quedaron de esa última intervención urbanística. El P.A.I. Sant Marcel·lí-Est acabará definitivamente con todos los edificios de dos o como mucho tres plantas, ubicados en esta zona del barrio. Y, no es que los edificios sean muy antiguos o de gran valor arquitectónico, pues, salvo excepciones, la mayoría fueron construidos en el siglo XX. Pero eso si, representan, en gran parte de los casos, una etapa de prosperidad y ascenso social de los labradores de la Huerta de la Creu Roberta, una profesión ya desaparecida y finiquitada como en breve lo será un paisaje urbano que nuestra retina tiene almacenada en nuestra memoria, un hecho que aunque inevitable no tenemos más remedio que lamentar. Queremos dar desde aquí un emocionado recuerdo a nuestros huertanos, y un último adiós a sus viviendas que ya tienen cerca de ellas de la piqueta. Unos hombres que quizás en otro lugar de la tierra serían llevados en volandas, y aquí son ya tan solo piezas de museo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario