Cabanyal, herida abierta

Sant Marcel•lí tem per la desaparició de dos alqueries protegides

L'Associació de veïnes i veïns del barri Sant Marcel·lí, tem que les obres en superfície que es desenvoluparan una vegada conclosos els treballs soterrament de les vies de penetració de la L.A.V. i de la construcció del Nuc Sud ferroviari, que du a terme l'adjudicatària Comsa i que són de responsabilitat de l'ADIF acaben amb dos alqueries protegides de la zona; el Molí de Gàbia o de la Closa i amb l'Alqueria de Nicolau.
I és que l'anunci de la Conselleria d'Infraestructures de convertir la CV-400 en autovia, amb una sèrie de glorietes o rotondes, ha sentat com un pitxer d'aigua freda als veïns. També els enllaços amb la V-30 que, segons sembla, el ministeri de Foment pretén construir en la zona d'estes edificacions, té amb la mosca darrere de l'orella als veïns del sud de València que veuen perillar estes dos emblemàtiques edificacions rurals, així com les Cases de Petxos, una alqueria de construcció més recent, situada junt al Molí de Gàbia.

Casas de Petxos

“L'alqueria de Nicolau baix medieval-moderna”, es troba enclavada darrere dels instituts de Sant Vicent Ferrer i del Joanot Martorell, en el carrer Romania. En canvi el Molí de Gàbia o de la Closa, està situat en el Camí Vell de Picassent, davant mateix del Tanatori Municipal i “és baix medieval”. Ambdós edificacions rurals han sigut objecte d'incendis, segons sembla provocats, amb una diferència de menys de dos anys. El Molí de Gàbia ha sigut l'últim a ser past de les flames fa tan sols un parell de mesos.

Alqueria Nicolau

Este vetust molí s'abastia d'aigua del braç de Gàbia, d'ací el seu nom. En desús des de fa dècades, ja va ser, en part, passat pel picot en els anys seixanta amb motiu de les obres del Pla Sud. “Les seus restes arquitectòniques en peu corresponen a una reparació o ampliació duta a terme en el segle XVII. Un dels seus elements arquitectònics destacable és precisament el xicotet pont de pedra de carreu que sobre el braç de Gàbia permetia (i permet) el pas del Camí Vell de Picassent. El casal és un edifici de planta rectangular, amb una sola crugia i dos altures amb coberta a una aigua. En el seu costat sud, enfront del nou llit del riu Túria es conserva un altre cos, també d'una crugia i coberta a una aigua oposada a la del casal. Este cos és l'únic testimoni que ens ha arribat de la resta dels espais que formaven este gran complex moliner, que contenia, a més, naus d'emmagatzemament i vivendes per a colons, construïdes l'any 1901”.

Font bibliogràfica: La Rambleta de la Huerta de Favara, de Victor M. Algarra Pardo, Ajuntament de València – 2003.

Molí de Gàbia

La AVV de Sant Marcel·lí exige el inicio de las obras del CCR

Acceso Sur del AVE

El Tall de les Línies C-3 i C-4: Qui es Qui en la Defensa dels Seus Veïns

El tall del tram ferroviari entre Vara de Quart i València Nord de les línies C-3 i C-4 ha suposat diferents sensacions segons de les poblacions o barris de què es tracte. Mentres els ajuntaments de les poblacions afectades pel tall ferroviari, amb alcalde socialista, han estat al lloro per a defendre els interessos dels seus veïns, a les poblacions amb primer edil popular els ha agafat amb el pas canviat, i ara, quan ja s'havia produït el tall, han intentat fer una insubordinació fora de lloc, i només de cara a la galeria, tractant de paralitzar les obres de l'AVE quan sabien que la situació no tenia ja marxa arrere. A això se l'anomena fer un brindis al sol per a justificar, de cara als seus veïns, allò que no han fet durant anys. Quan es va anunciar pels MMCC, i més concretament per Levante-EMV en una informacio signada pel seu redactor Paco Varea, l'entrada de l'AVE pel sud en superfície en pilastres de 13 metres, els primers a reaccionar vam ser les associacions de veïns dels barris de Camí Reial i Sant Marcel·lí saltant d'aleshores ençà a tort i a dret en defensa del interesos de los nostres veïns i veïnes. Després ho feren, sota la nostra pressió, el grup socialista de l'Ajuntament de València i posteriorment l'equip de govern. Segons s'ha pogut comprovar ara, paral·lelament, els ajuntaments de les poblacions de les rodalies de la línia C-3 que estan presidides per alcaldes socialistes es van mobilitzar per a defendre els interessos dels seus veïns mentres que els presidits per populars es van adormir en els seus llorers quedant-se a veure-les vindre. Des dels barris del sud no podem consentir, ara, eixe felibusterisme de baixa estopa després que ací, en els barris del sud, portem més d'una dècada de lluita, en tots els fronts, per a aconseguir el millor per als nostres barris i saludem de ser cert l'electrificació de la línia C-3 sumant-nos així a la secular reivindicació de l'AVAF (Associació Valenciana d'Amics del Ferrocarril). Nosaltres volem que a les obres de l'AVE els ocórrega com a la tornada de la cançó «No pares, sigue, sigue?» I encara que és evident que no hem assolit el cent per cent d´allò que reivindicàvem, hi ha suficients motius per celebrar, com així ho hem fet, allò que hem començat a abastar; la reunificació d´ambdós barris.
En quant a l´acte de celebració de l´Útim tren pel terraplé, d'estes línies volem agrair a Alfonso Grau, regidor de Grans Projectes Urbans, a Carmen Alborch, senadora i portaveu del Grup Socialista de l'Ajuntament de València, a Rafael Rubio Martínez, regidor de l'Ajuntament de València i portaveu del Grup Socialista de la Diputació de València, així com a Juan Soto i Carmina del Rio, també regidors del grup socialista, el seu suport a la nostra celebració. Els regidors socialistes ens van acompanyar en el viatge d'anada i durant tot el recorregut per Aldaia. Rafael Rubio va arribar fins i tot l'estació per a despedir-nos. Alfonso Grau ens va acompanyar inclús en el viatge de tornada. Esperem i desitgem que este suport es mantinga i no flaquege durant tot el procés que duren les obres, no sols del soterrament, també en les que es realitzen en superfície.
Capítol a banda mereix Empar Navarro, alcaldessa d'Aldaia qui ens va estar esperant en l'estació, pacientment, per a rebre'ns junt amb Francesc Ferrer, regidor d'Urbanisme, i dos o tres policies locals. Ens va dirigir unes breus paraules de benvinguda, i ens va acompanyar en una llarga passegada de més d'hora i mitja, mostrant-nos distints llocs de la població com la plaça de l'església, l'ajuntament, inclòs el saló de plens, el mercat municipal, el TAMA i els Horts d'oci, no abandonant-nos fins que, a escassos minuts de les nou de la nit, el tren va iniciar el seu marxa per a passar per "última vegada" en superfície pel talús que ens ha dividit a Camí Real i a Sant Marcel·lí durant més de quaranta anys.
També agraïm la presència de José Salvador Martínez Císcar, director general de València Parc Central Alta Velocitat 2003 S.A., de Mª. José Broseta, presidenta de la Federació de Veïns de València i de diversos membres de la seua Junta Directiva, i d'Esteban Gonzalo Rogel, president de l'AVAF (Associació Valenciana d'Amics del Ferrocarril) i diversos membres de la seua associació. I, finalment, agrair a tots els veïns i veïnes dels nostres barris la seua nombrosa assistència, prop de centenar i mig de persones, als actes ludicofestius que amb motiu de la supressió del pas del tren en superfície i el seu posterior soterrament organitzàrem el passat 4 d'abril. Eixa important resposta dels que ens van acompanyar en els actes de celebració ens encoratja i anima a seguir endavant en eixa línia constant de lluitar per «Un barri millor i més el nostre» i, «Més digne i habitable». Ells i elles, veïns i veïnes, són el nostre més preat tresor i la més valuosa penyora. Amb tots ells i elles volem continuar comptant en el futur, que de segur serà molt millor.

Autor:

VICENT SOLER (Portaveu Associació de Veïns Sant Marcel.lí)Publicat a la secció El Trinquet de LEVANTE-EMV de 15.Abril.2008

GRÀCIES

L'Associació de Veïnes i Veïns del barri vol agrair en primer lloc el recolzament insitucional rebut, del qual se’n han fet ressò diversos mitjans de comunicació, però sobretot i molt especialment la nombrosa assistència del veïnat als actes lúdico-festius que amb motiu de la supressió del pas del tren en superfície i el seu posterior soterrament va organitzar ahir 4 d'abril de 2008. Eixa important resposta del qui ens van acompanyar en els actes de celebració ens encoratja a seguir endavant en eixa línia constant de lluitar per "Un barri millor i més nostre" i, "Més digne i habitable". També volem agrair el suport d'aquelles persones que els haguera agradat acompanyar-nos, i que ens han manifestat personalment el seu recolzament, les quals, per diverses circumstàncies, treball, malalties o altres motius greus no han pogut ser-hi. Eixe és el nostre millor tesor i la més valuosa penyora; el veïnat.

A totes elles, moltes gràcies.

La Junta Directiva

Sant Marcel·lí despide la barrera del terraplén LEVANTE-EMV

L. Ballester Beneyto, Valencia

Los vecinos de Sant Marcel·lí y de Sant Vicent-Camí Reial prolongaron ayer las fiestas pascueras. Tenían motivos. Después de 40 años según recuerdan los más veteranos, la muralla que ha dividido en dos sus barrios desaparecerá. Las obras del AVE, que comenzarán en breve, soterrarán la vía del tren que da servicio a Requena-Utiel y l'Horta pero que para ellos ha sido una barrera. Por eso ayer organizaron un viaje que bautizaron como "el último tren de terraplén" al que acudieron unas 150 personas. Para la ocasión cantaban el "Reagge del barri" con letra de J. F. Blai Duart. "Este tren on anem ara ja no tornarà a passar. Ja que, perquè passe l'AVE, les vies soterraran", cantaban en el viaje. "El AVE mejorará el barrio porque, ahora, es un estercolero y una cloaca de basura", aseguraban ayer Pepa, Ana, Maruja y Arcángel que recordaban los años en los que "no había alcantarillado. El barrio se inundaba y nos quedábamos aislados". La accesibilidad la han ganado a base de movilización que les han costado sangre, sudor y lágrimas. En el camino han quedado algunos. "El tren atropelló a dos niños hace años porque atravesaban las vías del tren cuando volvían del colegio", contaba una de estas vecinas de Sant Vicent. "Y Carmen Gracia, que fue una de las que empezó en Parque Central-Amparo Iturbi la lucha con nosotros ya no podrá ver las obras porque falleció hace años. Hoy me gustaría que se la recordara", aseguraba otra de las vecinas. Mientras, Vicent Soler, portavoz de la Associació de Veïnes y Veïnes de Sant Marcel·lí grababa a sus vecinos. Piensa hacer un montaje para recordar su batalla de años. "Esto es el principio del fin. Un trabajo que empieza a dar frutos", asegura satisfecho por los apoyos de políticos (del PP y el PSPV) y representantes vecinales que ayer recibieron. Al llegar a Aldaia la presidenta vecinal de Sant Marcel·lí, Carmina Castelló, dirigió a todos unas palabras. "Hacemos una fiesta, como una merienda de Pascua, porque este día es el comienzo de un Sant Marcel·lí más nuestro, más digno y habitable", aseguró con un megáfono portátil arrastrado desde el barrio con un carro de la compra. En unos años, Sant Marce·lí recuperará la esencia de aquella imagen que Carmina guarda en su memoria, "cuando mi padre me llevaba a la barraca donde todos los jóvenes del barrio celebraban la comunión", y el barrio podía cruzarse de parte a parte sin atravesar terraplenes.