FESTES POPULARS 2014

FESTES POPULARS 2014
FACEBOOK FESTES POPULARS 2014

Reivindicació i construcció del Centre Cultural Rambleta en imatges

domingo, 10 de abril de 2011



San Marcelino y Camí Real se acercan

La entrada soterrada del AVE y de la línea de cercanías permiten nuevas comunicaciones en superficie - Los vecinos reclaman al ayuntamiento que termine su parte y ajardine las parcelas

JOSÉ PARRILLA, VALENCIA Los barrios valencianos de San Marcelino y Camí Real, históricamente separados por las vías del tren, están cada día más cerca gracias al AVE y a sus beneficios colaterales. La línea que viene de Madrid se mete bajo tierra justo antes de llegar a estos barrios y eso, unido al soterramiento añadido de la línea de cercanías, ha permitido dejar franca la superficie y urbanizar la zona, lo que supone en la práctica la conexión de ambos vecindarios.

La calle San Vicente y su prolongación por Soto Micó eran la única vía de comunicación que tenían los vecinos de esta parte de Valencia para ir de un lado a otro. Si no era por allí, tenían que dar la vuelta por los puentes que cruzaban las vías, una tortura para los viandantes y muy especialmente para los colegiales que tienen que cambiar de un barrio a otro para asistir a la escuela o al instituto, según el caso.

El soterramiento de las vías a lo largo del año pasado devolvió a los vecinos la esperanza de unir ambas zonas y así se lo hicieron saber, a través de sus asociaciones, a los representantes municipales. Querían, según dijo Vicent Soler, secretario de la asociación de San Marcelino, urbanizar la superficie y acabar con el aislamiento. Debían hacerlo, además, sin solución de continuidad, sin demoras.

Y así ha sido, al menos en parte. El Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) ha materializado su compromiso y ha resuelto en lo básico el problema de la comunicación, tanto a pie como en coche. En la unión de San Vicente con Soto Micó ha construido una gran rotonda y lo mismo ha hecho para empalmar la calle Alcalá de Chivert con Salvador Perles. Ambas glorietas están unidas por una carretera que recorre lo que eran las vías y de cada una de ellas salen entradas a los barrios, incluyendo acerados y pasos de peatones. También se ha colocado el alumbrado.

Comunicación fluida
El resultado es un intenso tráfico de personas entre ambas partes, sobre todo en horario de entrada y salida de los colegios e institutos. Incluso los comercios lo han notado en sus negocios, asegura Vicent Soler.

Pero no todo está terminado. El dirigente vecinal de San Marcelino advierte de que aún está por hacer la parte que corresponde al Ayuntamiento de Valencia, que le consta, precisa, que ya está trabajando en ello. En concreto, recuerda que hay que ajardinar las pastillas de terreno que han quedado libres, poniendo farolas, mobiliario urbano y todos los servicios propios de unas zonas verdes.

Así mismo, cree que sería bueno hacer nuevos accesos para peatones a través de estos jardines, pues eso acorta el camino en algunos trayectos. De hecho, los técnicos de ADIF han creado alguno de estos carriles cubriéndolos de grava para que puedan pasar los peatones y no se hagan charcos en invierno.

El «Parque Central» empieza por la cola
Puede decirse que la gran franja de terreno que el AVE está liberando en valencia ha empezado a urbanizarse por la cola. La unión de San marcelino con Camí Real es la consecuencia. Pero queda por resolver todo lo demás hasta completar 1,7 kilómetros de vía soterrada. Por lo pronto, el tramo siguiente de San Marcelino se quedará en la tierra hasta que se ejecute el Plan de Actuación Integrada (PAI) que va en esta zona y se reparcele toda la superficie, cosa que por lo pronto no se ha hecho. Y queda, así mismo, el soterramiento de la parte final de la vía, la entrada a Valencia, que tiene bloqueado el Parque Central. Para el Ayuntamiento éste es el primer objetivo, aunque todo depende de que el Gobierno encuentre financiación para ejecutar la obra.

Fotos: V.Soler

domingo, 20 de marzo de 2011


València març del 2011

MOTIUS PER A UNA REIVINDICACIÓ
Fa quatre anys l'Administració Local i Autonòmica van col•locar dos cartells anunciant la construcció d'un institut a la ronda Sud entre Campos Crespo i Gaspar Aguilar. Este institut és una infraestructura prevista en el mapa escolar que la Generalitat Valenciana va elaborar en 1996, quan era Conseller d'Educació l'actual President de la Generalitat. Però realment la importància de la construcció d'este institut és la realitat educativa de la zona en què està enclavat i les zones confrontants que es beneficiarien del mateix, ja que permetria acabar amb la massificació i doble torn en l'IES Juan de Garay, així com l'escolarització en instituts dels alumnes de 1º i 2º d'ESO que es troben en diversos col•legis de la zona, al crear-se mes places de secundària, podent donar a estes zones la possibilitat d'oferir des de l'administració tot tipus de batxillerats.

Després de quatre anys sense començar les obres i sent coneixedors que la nostra Comunitat és la campiona del fracàs escolar de l'estat espanyol, creiem que hem de demanar que es realitzen les infraestructures necessàries per a ajudar a acabar amb este fracàs que es dóna principalment en l'ESO. També hem de demanar que es posen els mitjans adequats per a millorar el nivell educatiu que segons les dades de la pròpia Conselleria d'Educació no paren de baixar. Per això, les associacions veïnals junt amb les associacions de mares i pares, preocupats pels incompliments de l'administració, pel fracàs escolar, pels retalls previstos per als pròxims anys i en defensa del dret de l'educació proposem una concentració reivindicativa i amb caràcter lúdic el pròxim 24 de març a les 17,30, en els solars on estan col•locats els cartells que anuncien des de fa 4 anys la construcció d'un institut que des de fa 15 anys està en un mapa escolar que encara no està acabat.

Segurament esta acció no serà decisiva per a la construcció de l'Institut, ni vaja a acabar amb el fracàs escolar, ni faça que les promeses que ens fan des de les administracions siguen compromisos reals, però potser és millor no fer res?. Com a associacions, com a ciutadans, hem de fer alguna cosa. Tenim deures i drets, i ens enfrontem al deure de defendre els nostres drets quan es vulneren. El dret a l'educació dels nostres fills s'està vulnerant i no podem seguir regalant amb el nostre silenci la impunitat del què promet i no complix, del que no actua davant del fracàs escolar, del que ens enganya col•locant un cartell justament en precampanya electoral per a després oblidar-se de tot. Diguem prou.

Estos són els motius i per ells vos esperem en els solars del futur institut, segurs de tindre suficients raons per a estar allí i la raó en la nostra reivindicació.

NO MES PROMESES INCOMPLIDES

PER UNA ENSENYANÇA PÚBLICA DE QUALITAT

INSTITUT JA.


Col•lectiu d'associacions de mares i pares i associacions veïnals de Sant Isidre, Safranar, Jesús, Favara, Sant Marcel•lí i Patraix.

jueves, 3 de marzo de 2011

DIA DE LA DONA A LA'AVV DEL BARRI

DIA DE LA DONA UM L'HORTA


Punxa la imatge


http://www.nodo50.org/xarxafeministapv/?8-de-Marc-2011-Dia-Internacional


8 de Març 2011. Día Internacional de les Dones. Actes al voltant del 8 de Març

Dimarts 8 de Març: Manifestació 19’30 h. eixida: Glorieta
Recorregut: Jardins del Parterre (cantonada C/Pau)Palau de Justicia, Colón, Xátiva, Av. Maqués de Sotelo, Pça. de l’Ajuntament, San Vicent, Pça de la Reina, Micalet y finalitza en la Plaça de la Verge.
Manifest 8 de març. Dia internacional de les Dones. Moviment Feminista de València
8 de Març 1911 - 2011
"AMB LA IGUALTAT, UNA ALTRA POLÍTICA ÉS POSSIBLE".
En març de 1911 més d’un milió de dones van eixir al carrer exigint drets laborals i socials en eixe primer Dia Internacional de les Dones. Cent anys després, malgrat ser molt el que hem aconseguit, encara estem lluny d’equiparar-nos en drets als homes.
Milions de dones en el món pateixen violències, treballen en precari i amb risc per a la seua salut, viuen en la pobresa, carreguen amb tradicions culturals i religioses o són venudes com a esclaves. Només pel fet de ser dones.
L’actual era de capitalisme global està servint per a restringir més els nostres drets amb l’excusa d’una crisi que nosaltres no hem creat, però estem pagant. A més, les mesures que s’adopten pels governs, l’eliminació del Ministeri d’Igualtat, del permís de paternitat i la supressió de línies d’inversió en polítiques d’igualtat són un atac sense precedents contra els nostres drets i accentuen més les desigualtats de gènere.
Són moltes les veus que s’alcen des del feminisme demanant altres mesures que han de passar necessàriament per la inversió en serveis públics, pel repartiment del treball assalariat i el domèstic, per igualar el temps que dediquen dones i homes a la cura de les persones i la criança.
Per això MANIFESTEM:
• Volem ser lliures i autònomes, acabar amb la divisió sexual del treball, com a garantia de la nostra independència econòmica i personal.
• Denunciem tota discriminació i exigim el respecte a la diversitat i demanem que les dones lesbianes, transsexuals i bisexuals es visibilitzen en tots els àmbits de la societat. Volem acabar amb la desigualtat en el tracte per raons culturals, polítiques, socials o generacionals.
• Exigim polítiques que ens permeten a les dones prendre part activa en les presa de decisions dels processos de transformació polític-social cap a una societat justa, igualitària i lliure.
• Treballem perquè es reconega i es visibilitze la presència i la participació de les dones en l’economia, en la història, en qualsevol camp del saber i en la política, perquè només recuperant la nostra història podrem construir el futur.
• Recordem i se solidaritzem en aquest 8 de març amb les dones que estan lluitant en els seus països per aconseguir la llibertat i la democràcia i les que -procedents d’altres cultures, d’altres països- són les nostres veïnes però tenen més dificultats per a aconseguir més quotes de llibertat i autonomia personal.
Només amb la igualtat real i efectiva transformarem l’actual model social i econòmic, basat en el capitalisme i el patriarcat, incapaç de donar resposta a les necessitats de justícia social i d’acabar amb les discriminacions que patim les dones. Amb la IGUALTAT, una altra política és possible.
MOVIMENT FEMINISTA DE VALÈNCIA.

http://www.nodo50.org/xarxafeministapv/?8-de-Marc-2011-Dia-Internacional

RETALLS DE PREMSA

H. G. VALENCIA
El maratón de inauguraciones y visitas en que está inmersa la alcaldesa de Valencia le llevó ayer hasta el Centro Cultural de la Rambleta, en el barrio de San Marcelino. Rita Barberá comprobó la evolución de las obras del nuevo referente cultural al sur de la ciudad que está previsto que acaben a final de 2011.
Si se cumple este nuevo plazo, el edificio se inaugurará con dos años de retraso. El día que Barberá colocó la primera piedra, el 7 de diciembre de 2007, dijo que estaría funcionando en 22 meses, esto es, en octubre de 2009. Ese día instó a los vecinos a estar vigilantes para que la empresa adjudicataria cumpliera los plazos.
Sin embargo, las obras se atascaron al poco de empezar. La licitación del aparcamiento quedó desierta. Además se produjo la salida de una de las empresas adjudicatarias por discrepancias con el planteamiento y filosofía de este espacio cultural. La alcaldesa admitió ayer que "hemos tenido numerosos problemas que han obligado a retrasar" la obra.
Para desbloquear uno de los proyectos estrella de Barberá, el equipo de gobierno aprobó en septiembre de 2009 un traspaso accionarial que dejó en manos de tres constructoras (Cyes, Secopsa y Ortiz Construcciones) el 80% de las acciones de la empresa adjudicataria del proyecto cultural. El 20% restante lo tiene Ámbito de Gestión Cultural, adjudicataria inicial, junto con Ruzafa Show y Cyes, de la concesión. Russafa Show se desmarcó del proyecto y traspasó sus acciones por el valor nominal (sin plusvalía) a Secopsa.
Para reactivar las obras, el ayuntamiento accedió a subir el canon de uno a 2,3 millones de euros.
El centro cultural de gestión cien po cien privada costará 14 millones de euros. El edificio, en forma de cubo, tiene siete pisos, teatro auditorio con 700 butacas, biblioteca, café-teatro, salas de exposiciones y un aparcamiento subterráneo. La concesión del centro cultural se extenderá durante 20 años. La alcaldesa aseguró ayer que el ayuntamiento pagará un canon de 2,3 millones anuales por la gestión del centro cultural.
El parque de la Rambleta anexo, del que está por concluir la segunda fase, tendrá una extensión de 150.000 metros cuadrados, equiparable a la de otros grandes jardines como Viveros y el Parque Central. El ayuntamiento estudia subdividir la segunda fase para poder a trabajar con los 2 millones que se cuentas reservados en lasos terrenos que ya son propiedad municipal. De la tercera parte aún o se ha adquirido el suelo.