El Pla Zapatero que ha portat al barri Sant Marcel·lí algunes inversions com la renovació de la major part de l'enllumenat del barri amb prop de 400 nous punts de llum, els treballs de la qual es troben en marxa des de fa més d'un mes, així com l'execució de dos jardins; un ubicat en el carrer Salvador Perles i de reduïdes dimensions, es troba ja en servici i l'altre situat junt amb el bulevard sud, en l'encreuament dels carrers Enginyer Josep Sirera i Sòria i de majors dimensions, es troba a punt d'entrar en servici.
És en este últim jardí on s'ha produït un empastre constructiu que ratlla en l'esperpent. Fa uns tres anys la immobiliària Urbem, promotora del PAI “Sant Marcel·lí zona est” va iniciar la construcció de prop d'un centenar de vivendes del tipus anomenat “estudi”, immobles que van començar a ocupar-se fa més d'un any.
Quan van començar les obres d'urbanització de la zona, els veïns, que porten més de dos dècades demanant a l'Ajuntament l'eliminació de tres taps urbanístics en altres tants vials, Músic Cabanilles, Sòria -amb tres trams de carrer inconnex- i Enginyer Josep Sirera, van pensar erròniament que això comportaria l'eliminació d'este últim tap, el d'Enginyer Josep Sirera. Va ser només un somni perquè molt prompte van comprovar que ni promotora ni Ajuntament estaven per la labor.
Amb l'inici de l'execució del jardí Sòria-Josep Sirera, van veure una segona oportunitat per a poder acabar d'una vegada per sempre amb esta estrangulació secular, perquè els treballs d'urbanització adjunts a l'enjardinament se solapen amb els realitzats per la promotora fa més d'un any.
La Associació de veïnes i veïns, que la passada setmana van remetre un escrit la Federació de Veïns en el què figuraven totes les reivindicacions del barri perquè siguen incloses en els pressupostos municipals de l'any que ve, no van oblidar relacionar -per enèsima vegada- la desaparició d'estos “tres tristos taps” del seu barri, per això denuncien la passivitat municipal, perquè no donen crèdit a l'actuació de l'Ajuntament que titlen de poc raonable i sapastrosa, quan segons la seua opinió, amb un acord de cessió del terreny entre l'Ajuntament i la promotora del PAI Urbem, seria suficient per a obrir el carrer, perquè tan sols cal tirar una tanca que ho impedix.
És en este últim jardí on s'ha produït un empastre constructiu que ratlla en l'esperpent. Fa uns tres anys la immobiliària Urbem, promotora del PAI “Sant Marcel·lí zona est” va iniciar la construcció de prop d'un centenar de vivendes del tipus anomenat “estudi”, immobles que van començar a ocupar-se fa més d'un any.
Quan van començar les obres d'urbanització de la zona, els veïns, que porten més de dos dècades demanant a l'Ajuntament l'eliminació de tres taps urbanístics en altres tants vials, Músic Cabanilles, Sòria -amb tres trams de carrer inconnex- i Enginyer Josep Sirera, van pensar erròniament que això comportaria l'eliminació d'este últim tap, el d'Enginyer Josep Sirera. Va ser només un somni perquè molt prompte van comprovar que ni promotora ni Ajuntament estaven per la labor.
Amb l'inici de l'execució del jardí Sòria-Josep Sirera, van veure una segona oportunitat per a poder acabar d'una vegada per sempre amb esta estrangulació secular, perquè els treballs d'urbanització adjunts a l'enjardinament se solapen amb els realitzats per la promotora fa més d'un any.
La Associació de veïnes i veïns, que la passada setmana van remetre un escrit la Federació de Veïns en el què figuraven totes les reivindicacions del barri perquè siguen incloses en els pressupostos municipals de l'any que ve, no van oblidar relacionar -per enèsima vegada- la desaparició d'estos “tres tristos taps” del seu barri, per això denuncien la passivitat municipal, perquè no donen crèdit a l'actuació de l'Ajuntament que titlen de poc raonable i sapastrosa, quan segons la seua opinió, amb un acord de cessió del terreny entre l'Ajuntament i la promotora del PAI Urbem, seria suficient per a obrir el carrer, perquè tan sols cal tirar una tanca que ho impedix.
En eixe punt cap altre tipus de edificació que dificulte la seua ocupació i estimen que l'únic impediment és la tanca, el derrocament de la qual no suposaria un gran cost, perquè les naus d'una antiga fàbrica de taulers i xapes abandonada estan allunyades d'eixe punt. Pel que finalment assenyalen que, tal com es troba l'execució del jardí, els treballs del qual s'estan ultimant i vistos tant els antecedents com la falta de resolució municipal constatats fins a hui, no els permet ser gens optimistes, per això donen ja quasi per pèrdua esta segona oportunitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario