Descripció de la situació
El Barri de Sant Marcel·lí (Sant Marcel.li), es va crear al sud de la ciutat de València enmig de l'Horta del barri de la Creu Coberta, que al seu torn formava part d'un territori més ampli denominat Horta de Patraix o de Favara. Va ser promogut l'any 1949 i fundat l'any 1954, pel llavors arquebisbe de València, monsenyor Marcelino Olaechea, que va impulsar la creació d'este barri per a procurar vivendes a persones sense llar. El primer bloc de vivendes es va habitar a l'abril de 1954.
Després de la riuada que va assolar València els dies 13 i 14 d'octubre de 1957, l'entorn del barri va patir profunds canvis quant a la permeabilitat de comunicació amb els barris de La Torre, amb l'incipient de Camí Reial i inclús amb poblacions de l'Horta Sud com Benetússer, Alfafar, Sedaví, Paiporta, etc., i açò a causa de l'execució de l'anomenada solució sud o Pla Sud, que es va desenvolupar en la dècada dels seixanta a fi d'evitar noves avingudes del riu Túria.
La construcció del Nou Llit, de la V30, i dels nous ponts i vials d'accés a ella, així com la posterior construcció d'infraestructures ferroviàries, amb talusos inclosos, va suposar un canvi radical, una catarsi, que va deixar al barri completament aïllat tant dels barris i poblacions esmentades en el paràgraf anterior com de l'Horta, l'espai físic i natural que havia sigut triat com a lloc per a la seua ubicació. Ara la barriada quedava aïllada al nord pel llit de la Rambleta de l'Horta de Favara, a l'est i al sud per plataformes ferroviàries i, finalment, a l'oest pel Cementeri General de València. Es constata amb això que la situació en què va quedar no era gens envejable.
Des de l'adveniment dels ajuntaments democràtics, el barri ha anat millorant progressivament, no sense un gran esforç i lluita reivindicativa per part de l'Associació de Veïnes i Veïns, canviant gradualment la seua imatge de barri perifèric o suburbi, gaudint, en el moment present, d'un nivell notable d'equipaments públics que fan que viure en Sant Marcel·lí siga agradable. Al seu torn, el barri Sant Marcel·lí, que compta en l'actualitat amb una població de més de 11.000 habitants i amb uns límits clarament definits dins de la ciutat de València, ha millorat també la seua permeabilitat de comunicació pel nord, és a dir amb el barri de La Creu Coberta, amb la construcció del Bulevard Sud. També millorarà, amb l'execució dels nous accessos ferroviaris de l'AVE, la seua comunicació pel sud i més concretament amb el barri de Camí Reial.
Però el que s'ha exposat anteriorment, és a dir la construcció del barri Sant Marcel·lí a costa de terres de la fèrtil Horta de València, així com de les alqueries de Dels Balcons, de Massó, Ca'l Tito, etc. i la realització de la Solució Sud amb la partició de l'horta a un costat i a l'altre del Nou Llit, amb la nova plataforma ferroviària, amb els nous ponts i vials van suposar el trossejament de l'horta i, en alguns casos, l'aparició de xicotetes parcel·les incultes que en gran part van ser expropiades per a destinar-les a servituds tant ferroviàries com de carreteres, per la qual cosa van deixar de cultivar-se. Però en altres casos, que van romandre en mans privades, resultaven poc rendibles a nivell productiu i econòmicament inviables, per la qual cosa a poc a poc va ser abandonat el seu cultiu.
A finals dels setanta, principis dels huitanta, alguns veïns del barri Sant Marcel·lí, majoritàriament jubilats, van ocupar gradualment els marges de servitud de les vies del tren i de la carretera que connecta Sant Vicent Màrtir amb la V30, o en altres casos parcel·les que pertanyen a algun propietari que permet els cultius.
Durant tot este temps estos veïns, una miqueta més de la trenta, han utilitzat estos xicotets terrenys, de menys de 50 metres quadrats, on abunden les creïlles, alls, bledes, encisams, faves o tomaques, com a entreteniment i ocupació lúdica, en cap cas amb fins lucratius, per què els productes hortícoles cultivats han sigut per a ús familiar o inclús per a regalar-los a amics i/o familiars.
Ara, amb motiu dels treballs programats per l'ADIF, que formen part de l'anomenat Nuc Sud, on totes les línies es trobaran abans de dirigir-se cap a cada un dels túnels, este sòl ho ocuparà el túnel de l'AVE (que ha de reunir els trens d'alta velocitat), els de rodalia i els de mercaderies; estos xicotets horts d'oci estan, si ningú ho remeia, en un tràngol de desaparéixer.
Des de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí creiem que estes obres no poden ser, una “amenaça” que faça desaparéixer estos xicotets Horts d'Oci que estan actualment en producció encara que sense ànim de lucre, i que gràcies a això mantenen en activitat a un nombrós i significatiu col·lectiu format per prop de quaranta cultivadors d'estes xicotetes parcel·les, majoritàriament jubilats. Pensem que el planejament i disseny urbanístic en superfície de l'àrea de l'anomenat Nuc Sud ha de ser una “oportunitat” que permeta la reubicació, si no de totes si almenys d'una part significativa dels Horts d'Oci, en l'anomnat Parc Sud, situant-les en les projectades “praderies” dissenyades per a ocultar o minimitzar l'impacte visual del fals túnel d'inici del soterrament de la plataforma ferroviària. De no poder-se situar en esta àrea per problemes d'índole tècnica, plantejem que s'ubiquen en qualsevol altre punt del Parc Sud, i això, a més, per què la zona quedarà prou coberta en quant a dotació de zones verdes quan s'execute la totalitat del Parc de la Rambleta.
Junt amb la present proposta adjuntem un dossier que inclou diferents iniciatives realitzades en distints municipis relatives a projectes d'Horts d'Oci, legislació respecte d'això, així com notes de premsa sobre esta temàtica, a fi de donar a conéixer a l'Ajuntament de València algunes de les, cada vegada més nombroses, iniciatives a este respecte. València està cada vegada més al capdavant d'Europa en molts aspectes, per la qual cosa en cas d'acollir esta proposta també ho estaria en els apartats agrícola, social, ecològic, d'educació mediambiental, etc. A més a més, mantenint ni que siga amb caràcter relíctic estos Horts d'Oci, s'oferiria a les generacions futures una xicoteta mostra d'allò que va ser en el passat l'Horta de València en la zona.
El Barri de Sant Marcel·lí (Sant Marcel.li), es va crear al sud de la ciutat de València enmig de l'Horta del barri de la Creu Coberta, que al seu torn formava part d'un territori més ampli denominat Horta de Patraix o de Favara. Va ser promogut l'any 1949 i fundat l'any 1954, pel llavors arquebisbe de València, monsenyor Marcelino Olaechea, que va impulsar la creació d'este barri per a procurar vivendes a persones sense llar. El primer bloc de vivendes es va habitar a l'abril de 1954.
Després de la riuada que va assolar València els dies 13 i 14 d'octubre de 1957, l'entorn del barri va patir profunds canvis quant a la permeabilitat de comunicació amb els barris de La Torre, amb l'incipient de Camí Reial i inclús amb poblacions de l'Horta Sud com Benetússer, Alfafar, Sedaví, Paiporta, etc., i açò a causa de l'execució de l'anomenada solució sud o Pla Sud, que es va desenvolupar en la dècada dels seixanta a fi d'evitar noves avingudes del riu Túria.
La construcció del Nou Llit, de la V30, i dels nous ponts i vials d'accés a ella, així com la posterior construcció d'infraestructures ferroviàries, amb talusos inclosos, va suposar un canvi radical, una catarsi, que va deixar al barri completament aïllat tant dels barris i poblacions esmentades en el paràgraf anterior com de l'Horta, l'espai físic i natural que havia sigut triat com a lloc per a la seua ubicació. Ara la barriada quedava aïllada al nord pel llit de la Rambleta de l'Horta de Favara, a l'est i al sud per plataformes ferroviàries i, finalment, a l'oest pel Cementeri General de València. Es constata amb això que la situació en què va quedar no era gens envejable.
Des de l'adveniment dels ajuntaments democràtics, el barri ha anat millorant progressivament, no sense un gran esforç i lluita reivindicativa per part de l'Associació de Veïnes i Veïns, canviant gradualment la seua imatge de barri perifèric o suburbi, gaudint, en el moment present, d'un nivell notable d'equipaments públics que fan que viure en Sant Marcel·lí siga agradable. Al seu torn, el barri Sant Marcel·lí, que compta en l'actualitat amb una població de més de 11.000 habitants i amb uns límits clarament definits dins de la ciutat de València, ha millorat també la seua permeabilitat de comunicació pel nord, és a dir amb el barri de La Creu Coberta, amb la construcció del Bulevard Sud. També millorarà, amb l'execució dels nous accessos ferroviaris de l'AVE, la seua comunicació pel sud i més concretament amb el barri de Camí Reial.
Però el que s'ha exposat anteriorment, és a dir la construcció del barri Sant Marcel·lí a costa de terres de la fèrtil Horta de València, així com de les alqueries de Dels Balcons, de Massó, Ca'l Tito, etc. i la realització de la Solució Sud amb la partició de l'horta a un costat i a l'altre del Nou Llit, amb la nova plataforma ferroviària, amb els nous ponts i vials van suposar el trossejament de l'horta i, en alguns casos, l'aparició de xicotetes parcel·les incultes que en gran part van ser expropiades per a destinar-les a servituds tant ferroviàries com de carreteres, per la qual cosa van deixar de cultivar-se. Però en altres casos, que van romandre en mans privades, resultaven poc rendibles a nivell productiu i econòmicament inviables, per la qual cosa a poc a poc va ser abandonat el seu cultiu.
A finals dels setanta, principis dels huitanta, alguns veïns del barri Sant Marcel·lí, majoritàriament jubilats, van ocupar gradualment els marges de servitud de les vies del tren i de la carretera que connecta Sant Vicent Màrtir amb la V30, o en altres casos parcel·les que pertanyen a algun propietari que permet els cultius.
Durant tot este temps estos veïns, una miqueta més de la trenta, han utilitzat estos xicotets terrenys, de menys de 50 metres quadrats, on abunden les creïlles, alls, bledes, encisams, faves o tomaques, com a entreteniment i ocupació lúdica, en cap cas amb fins lucratius, per què els productes hortícoles cultivats han sigut per a ús familiar o inclús per a regalar-los a amics i/o familiars.
Ara, amb motiu dels treballs programats per l'ADIF, que formen part de l'anomenat Nuc Sud, on totes les línies es trobaran abans de dirigir-se cap a cada un dels túnels, este sòl ho ocuparà el túnel de l'AVE (que ha de reunir els trens d'alta velocitat), els de rodalia i els de mercaderies; estos xicotets horts d'oci estan, si ningú ho remeia, en un tràngol de desaparéixer.
Proposta
Des de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Sant Marcel·lí creiem que estes obres no poden ser, una “amenaça” que faça desaparéixer estos xicotets Horts d'Oci que estan actualment en producció encara que sense ànim de lucre, i que gràcies a això mantenen en activitat a un nombrós i significatiu col·lectiu format per prop de quaranta cultivadors d'estes xicotetes parcel·les, majoritàriament jubilats. Pensem que el planejament i disseny urbanístic en superfície de l'àrea de l'anomenat Nuc Sud ha de ser una “oportunitat” que permeta la reubicació, si no de totes si almenys d'una part significativa dels Horts d'Oci, en l'anomnat Parc Sud, situant-les en les projectades “praderies” dissenyades per a ocultar o minimitzar l'impacte visual del fals túnel d'inici del soterrament de la plataforma ferroviària. De no poder-se situar en esta àrea per problemes d'índole tècnica, plantejem que s'ubiquen en qualsevol altre punt del Parc Sud, i això, a més, per què la zona quedarà prou coberta en quant a dotació de zones verdes quan s'execute la totalitat del Parc de la Rambleta.
Junt amb la present proposta adjuntem un dossier que inclou diferents iniciatives realitzades en distints municipis relatives a projectes d'Horts d'Oci, legislació respecte d'això, així com notes de premsa sobre esta temàtica, a fi de donar a conéixer a l'Ajuntament de València algunes de les, cada vegada més nombroses, iniciatives a este respecte. València està cada vegada més al capdavant d'Europa en molts aspectes, per la qual cosa en cas d'acollir esta proposta també ho estaria en els apartats agrícola, social, ecològic, d'educació mediambiental, etc. A més a més, mantenint ni que siga amb caràcter relíctic estos Horts d'Oci, s'oferiria a les generacions futures una xicoteta mostra d'allò que va ser en el passat l'Horta de València en la zona.
València, 28 de febrer del 2008
ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ
ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ
No hay comentarios:
Publicar un comentario