FESTES POPULARS 2014

FESTES POPULARS 2014
FACEBOOK FESTES POPULARS 2014

Reivindicació i construcció del Centre Cultural Rambleta en imatges

domingo, 12 de octubre de 2008

El AVE horada las entrañas de Valencia (Levante-EMV 12-10-2008)

Las obras del tren de alta velocidad ya agujerean las entrañas de la ciudad de Valencia. El gran socavón que aparece en la fotografía se ejecuta entre los barrios de Sant Marcel·lí y Sant Vicent-Camí Reial, en el cruce de la calle Ingeniero Soto Micó con el inicio de Sant Vicent Màrtir.



Per a més informació:

Reconeiximent a Vicent Soler i Alba


El passat 9 d’octubre, en els actes de presentació del CDA San Marcelino, el president de la entitat D. Santiago García va fer entrega d’una placa en reconeiximent per la seua tasca a favor d’un barri millor i més habitable al nostre company Vicent Soler i Alba.
Felicitats
Foto: Barrio San Marcelino.es

Comença a elevar-se el pont de prolongació de l’Av, Gaspar Aguilar

Després de molts anys de lluita i reivindicació, en els últims dies, han començat a elevar-se els primers pilars del pont de prolongació de l'Avinguda Gaspar Aguilar, a l'altura del camp de futbol del CDA Sant Marcel·lí i enfront del Tanatori Municipal.

La posada en servici d'este pont és condició sine quanon per a desmantellar l'antic pont ferroviari sobre la CV400 i tallar el trànsit que discorre actualment per l'esmentada carretera autonòmica (CV400), fent-lo passar pel nou pont i d'allí dirigir-lo a la V30 per a distribuir-lo bé pels marges del nou llit del Túria o cap a les poblacions de l'Horta Sud a través del corredor comarcal.

La construcció d'este pont ha ocasionat una problemàtica de falta d'aparcament a les instal·lacions del camp municipal de futbol Sant Marcel·lí que gestionen dos clubs del barri, el CDA Sant Marcel·lí i a l'Escola de futbol Salgui, pel fet que l'arrancada del nou pont en direcció eixida de València cap a la V30 ha fet desaparéixer la zona d'aparcament provisional que el CDA Sant Marcel·lí hi havia preparat fa uns anys amb els seus propis mitjans econòmics i la deguda autorització municipal.

Des d'abans de l'estiu l'Associació de Veïnes i Veïns i club de futbol Sant Marcel·lí, estem duent a terme multitud de gestions per a buscar una solució. Ens hem reunit amb l'ADIF, amb l'adjudicatària COMSA, amb la Fundació Esportiva Municipal i mantingut contactes amb Patrimoni, Trànsit, propietaris de sòl, entre altres múltiples gestions. Hi ha bona predisposició per part de l'ADIF i de COMSA per a buscar una solució (assumirien econòmicament el condicionament de la parcel·la), però el problema amb el qual ens trobem és que el sòl que podria utilitzar-se és encara de titularitat privada, encara que en el futur haja d'expropiar-se per a la segona fase del parc de la Rambleta, de moment pareix que no hi ha pressuposat en la Delegació d'Expropiacions per a continuar expropiant (i pagant) sòl. O siga, que l'assumpte està “verd“, mai millor dit.

Vicent Soler / A.VV. barri Sant Marcel·lí














Premsa


La picola ja és ací








Vivendes nºs. senars del carrer Sant Vicent Màrtir
Fotos: Vicent Soler/AVV Sant Marcel·lí




Imatge per al record


Cellers Payà/Bodegas Payá






En aquesta fàbrica de licors es feia l'Anis Paya. Els primers anys de festes populars compravem la mistela de garrafa en aquesta bodega.

martes, 7 de octubre de 2008




Recordatori:


El dimecres 15 d'octubre finalitza la recollida de fitxes de voluntari/a i divendres 17 tindrem la presentació de Voluntaris/es en A Poqueta Nit al local de la Unió Musical l'Horta.

Per a més informació:





domingo, 5 de octubre de 2008

El carrer Sant Vicent Màrtir

El paisatge urbà del carrer Sant Vicent Màrtir que hem conegut des de 1954, any en què es va crear el nostre barri, fins al dia de hui, ha anat canviant gradualment fins que l'execució del bulevard sud, infraestructura que va suposar la demolició de gran part del Barri Nou de la Creu Coberta, a més de la desaparició del carrer Pedrapiquers Llobet, autors de la reposició del templet i la creu de la Creu Coberta als anys quaranta, i de part dels carrers Behring i Edison, ho va canviar profundament.

Ara de nou, sense pressa però sense pausa, van desapareixent les edificacions que van quedar d'eixa última intervenció urbanística. El P.A.I. Sant Marcel·lí-Est acabarà definitivament amb tots els edificis de dos o com a màxim tres plantes, ubicats en esta zona del barri. I, no és que els edificis siguen molt antics o de gran valor arquitectònic, per què, llevat d'excepcions, la majoria van ser construïts en el segle XX. Però això si, representen, en gran part dels casos, una etapa de prosperitat i ascens social dels llauradors de l'Horta de la Creu Coberta, una professió ja desapareguda i liquidada com en breu ho serà un paisatge urbà que la nostra retina té emmagatzemada en la nostra memòria, un fet que encara que inevitable no tenim més remei que lamentar. Volem donar des d'ací un emocionat record als nostres hortolans, i un últim adéu a les seues vivendes que ja tenen prop d'elles la picola. Uns hòmens que potser en un altre lloc de la terra serien portats en andes, i ací són ja tan sols peces de museu.

Vicent Soler/Associació de Veïnes i Veïns barri San Marcel·lí
Fotos; V. Soler



























El paisaje urbano de la calle San Vicente Mártir que hemos venido conociendo desde 1954, año en que se creó nuestro barrio, hasta hoy, ha ido cambiando paulatinamente hasta que la ejecución del bulevar sur, infraestructura que supuso la demolición de gran parte del Barri Nou de la Creu Coberta, además de la desaparición de la calle Canteros Llobet, autores de la reposición del templete y la cruz de la Creu Coberta, y de parte de la calles Behring y Edison, lo cambió profundamente.
Ahora de nuevo sin prisa pero sin pausa van desapareciendo las edificaciones que quedaron de esa última intervención urbanística. El P.A.I. Sant Marcel·lí-Est acabará definitivamente con todos los edificios de dos o como mucho tres plantas, ubicados en esta zona del barrio. Y, no es que los edificios sean muy antiguos o de gran valor arquitectónico, pues, salvo excepciones, la mayoría fueron construidos en el siglo XX. Pero eso si, representan, en gran parte de los casos, una etapa de prosperidad y ascenso social de los labradores de la Huerta de la Creu Roberta, una profesión ya desaparecida y finiquitada como en breve lo será un paisaje urbano que nuestra retina tiene almacenada en nuestra memoria, un hecho que aunque inevitable no tenemos más remedio que lamentar. Queremos dar desde aquí un emocionado recuerdo a nuestros huertanos, y un último adiós a sus viviendas que ya tienen cerca de ellas de la piqueta. Unos hombres que quizás en otro lugar de la tierra serían llevados en volandas, y aquí son ya tan solo piezas de museo.