L´enemic latent als nostres barris: l´amiant
07.09.2014 | 04:15 LEVANTE EMV
ARTUR GARCÍA Hui en dia, la contaminació i la pol·lució atmosfèrica son factors que predisposen a determinades malalties com ha reconegut l'OMS (Organització Mundial de la Salut). Dins d'estos contaminants atmosfèrics, es troba en un lloc destacat l'amiant o asbest.
Este és un producte mineral de gran duració i resistència, que ha sigut prou utilitzat en la construcció, fonamentalment en les dècades 60, 70 i part dels 80 del segle passat.
A Espanya, el fibrociment que te l'amiant es conegut amb el nom d'uralita, nom de l'empresa comercialitzadora fins l'any 2001. Eixe any, i tras comprobar els perills que provoca, es va prohibir el seu ús en la construcció gràcies a un Reial Decret.
El mecanisme de contaminació s'ocasiona pel despreniment de microparticules de l'amiant o asbest. A més de durant la seua producció, el despreniment també es produeix pel deteriorament de les plaques d'amiant de les cobertes dels edificis i naus que tinguen este material. Estes microparticules poden quedar en suspensió en l'aire, en forma d'una pols incolora, inodora i insípida. El perill està en que eixa pols remana el temps suficient perquè les persones el puguen aspirar, i per tant produir malalties.
L'amiant ha sigut classificat com un carcinògen humà per l'Agència Internacional de la Salut. Este efecte nociu ha sigut clarament demostrat per estudis epidemiològics en llocs on hi havia fabriques d'amiant, com els casos de Cerdanyola (Catalunya) o Getafe (Madrid). En estes ciutats, la incidència del càncer de pulmó, pleura o asbestosis ha sigut deu voltes major que en la resta de la població. S'han trobat estes malalties inclús en els obrers que estigueren treballant en el desenrunament de les Torres Bessones després de l'atac del 11 de setembre de 2001.
Al districte de Patraix de València, hi ha dos barris (Camí Reial i Sant Marcel.li) on hi ha naus abandonades, la coberta de les quals esta feta de plaques d'amiant. Estes plaques es troben en un estat ruinòs, inclús trencat. Estes fabriques, situades concretament als carrers Alcalà de Xivert i Soria, estan envoltades de nombroses vivendes. I encara més perillós, a sols uns pocs metres es troba una escola pública de Primària com es el Col·legi Fausto Martinez.
La retirada d'estes plaques ha sigut demana pels veïns a l'Ajuntament de València en retirades ocasions, sense obtindre cap resposta positiva.
Es necessari que els habitants d'estes vivendes pròximes estiguen sotmesos al risc d'inhalació d'amiant? No és la salut un dret constitucional de tots els espanyols i per tant cal ser preservat?
Per açò exigim a les autoritats el desmantellament de les plaques d'amiant de les fabriques abandonades abans esmentades, la creació d'un registre municipal d'edificis amb amiant de la ciutat de València i l'elaboració d'un pla d'eliminació de l'amiant a la ciutat de València, prioritzant els llocs que estiguen prop de col·legis, hospitals, instituts i altres.
Este és un producte mineral de gran duració i resistència, que ha sigut prou utilitzat en la construcció, fonamentalment en les dècades 60, 70 i part dels 80 del segle passat.
A Espanya, el fibrociment que te l'amiant es conegut amb el nom d'uralita, nom de l'empresa comercialitzadora fins l'any 2001. Eixe any, i tras comprobar els perills que provoca, es va prohibir el seu ús en la construcció gràcies a un Reial Decret.
El mecanisme de contaminació s'ocasiona pel despreniment de microparticules de l'amiant o asbest. A més de durant la seua producció, el despreniment també es produeix pel deteriorament de les plaques d'amiant de les cobertes dels edificis i naus que tinguen este material. Estes microparticules poden quedar en suspensió en l'aire, en forma d'una pols incolora, inodora i insípida. El perill està en que eixa pols remana el temps suficient perquè les persones el puguen aspirar, i per tant produir malalties.
L'amiant ha sigut classificat com un carcinògen humà per l'Agència Internacional de la Salut. Este efecte nociu ha sigut clarament demostrat per estudis epidemiològics en llocs on hi havia fabriques d'amiant, com els casos de Cerdanyola (Catalunya) o Getafe (Madrid). En estes ciutats, la incidència del càncer de pulmó, pleura o asbestosis ha sigut deu voltes major que en la resta de la població. S'han trobat estes malalties inclús en els obrers que estigueren treballant en el desenrunament de les Torres Bessones després de l'atac del 11 de setembre de 2001.
Al districte de Patraix de València, hi ha dos barris (Camí Reial i Sant Marcel.li) on hi ha naus abandonades, la coberta de les quals esta feta de plaques d'amiant. Estes plaques es troben en un estat ruinòs, inclús trencat. Estes fabriques, situades concretament als carrers Alcalà de Xivert i Soria, estan envoltades de nombroses vivendes. I encara més perillós, a sols uns pocs metres es troba una escola pública de Primària com es el Col·legi Fausto Martinez.
La retirada d'estes plaques ha sigut demana pels veïns a l'Ajuntament de València en retirades ocasions, sense obtindre cap resposta positiva.
Es necessari que els habitants d'estes vivendes pròximes estiguen sotmesos al risc d'inhalació d'amiant? No és la salut un dret constitucional de tots els espanyols i per tant cal ser preservat?
